La ciència ho explica Ja quasi ningú dubta que la Natura cura, nombrosos estudis científics d’arreu del món i de disciplines diferents com la medicina, la sociologia o la psicologia ambiental evidencien els efectes beneficiosos sobre la nostra salut tant física, com psicològica i emocional. De fet, en algunes consultes sanitàries d'Escòcia i el Japó, per exemple, es prescriu l’exposició a espais verds juntament amb les tradicionals recomanacions de dieta equilibrada o exercici físic regular. També altres països, com el Canadà, els Estats Units, Austràlia, Noruega o el Regne Unit promouen la millora de la salut a través d'activitats a l'aire lliure i en àrees naturals per a introduir la prescripció de naturalesa dins dels seus sistemes sanitaris nacionals. Un dels beneficis més importants del contacte amb la naturalesa és l'efecte restaurador, descrit pel sociòleg i Doctor en psicologia J.A. Corraliza, que exerceix sobre els processos cognitius humans i, en particular sobre l'atenció: un passeig de tan sols vint minuts diaris per un parc o la simple contemplació d'arbres i plantes des de la finestra ens ajuden a descansar de l'esforç i la fatiga produïts pels llargs períodes de concentració que exigeix la vida quotidiana. A Occident, passem la majoria del temps en espais tancat, asseguts i mirant una pantalla. D’aquesta mancança d’aire net, silenci, espai, moviment, tacte i contacte amb altres éssers vius etc, se’n deriven problemàtiques com malalties respiratòries, al·lèrgies, obesitat, miopia, trastorns del somni, estrès, hiperactivitat, depressió, problemes de conducta i aprenentatge… Richard Louv va recollir totes aquestes dolències derivades de la falta de contacte amb el món natural sota el nom de “Trastorn del Dèficit de Natura”. |